La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els fonaments constituents de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes). Aquesta teoria proposa substituir la noció de partícula puntual, que és la utilitzada en els models de partícules elementals tradicionals, per la d’una corda vibrant. Els diferents modes de vibració de la corda es correspondrien amb els diferents tipus de partícules elementals.
"La idea bàsica és que els components fonamentals del món físic són cordes d'una longitud de l'ordre de la longitud de Planck (10-35 m) que vibren a freqüències de ressonància".
Per exemple, la teoria prediu que el gravitó (la proposada partícula transmissora de la força gravitacional) és una corda amb amplitud zero.
Inicialment, la teoria de cordes es referia a la teoria de cordes bosònica (de 26 dimensions i que només inclou bosons), creada durant la dècada del 1960. Actualment, però, el terme s'aplica a qualsevol de les 5 teories de cordes que inclouen fermions i supersimetria (les supercordes, de 10 dimensions). Com a resultat dels treballs en la teoria de cordes, cap als anys 1990, semblava clar que hi havia 5 versions diferents de la teoria de cordes (o supercordes) consistents, però aparentment incompatibles entre si. Les 5 teories difereixen en el tipus de cordes que permeten i en com implementen la supersimetria.
Un dels problemes és que amb la tecnologia actual, no podem saber si les partícules són realment cordes o no. A la regió del microcosmos a la qual tenim accés experimental, les partícules elementals segueixen semblant puntuals. Això no vol dir que la teoria de cordes sigui incorrecta, per exemple, l’avanç de la tecnologia ha demostrat que en els aparents “punts lluminosos” del cel nocturn s’amaguen objectes molt complexos (planetes, estrelles, galàxies…). L’única forma de provar la teoria és de forma indirecta, a través de les seves conseqüències a la regió del microcosmos a la qual sí que tenim accés.
Aquí deixem un video que explica bastant bé les parts fundamentals de la teoria des de un punt de vista més fàcil d'entendre:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada