La teoria de cordes és una de les hipòtesis més esmentades, complicades i estudiades de la física. En un capítol de la famosa serie,The Big Bang Theory, Sheldon discuteix sobre ella en diverses ocasions.
Durant segles els físics han tractat de consolidar la nostra comprensió del món demostrant que fenòmens diferents estan governats per un únic conjunt de lleis. Per Einstein això es va convertir en una passió. Amb els seus dos teories de la relativitat, Einstein va unificar l'espai, el temps i la gravetat. Però ell aspirava a més: trobar una teoria unificada que expliqués i donés consistència a tot. No ho va aconseguir.
Després de la defunció d'Einstein, cada vegada hi ha més físics obsessionats amb el mateix: desenvolupar una teoria unificada del tot.
Durant anys, els físics es van adonar que el major escull era el conflicte entre els dos grans avenços de la física del segle XX: la relativitat general i la mecànica quàntica.
Cadascuna d'aquestes teories pretén ser universal i treballar en tots els dominis, sabent que la primera s'aplica a les coses grans com estrelles i planetes, i la mecànica quàntica a coses petites com molècules i àtoms. No obstant això quan aquestes teories s'utilitzen conjuntament, les seves equacions combinades ofereixen respostes absurdes.
En vista d'això, els físics van optar per utilitzar la relativitat general només per analitzar coses grans i massives, i reservaven la mecànica quàntica per analitzar objectes petits i lleugers. Aquesta postura ha permès avenços espectaculars, però no va ser suficient perquè alguns no cessessin en la recerca d'una solució.
Un conflicte en les lleis de la física significa una fallada per entendre una veritat profunda. De tot aquest tràfec s'estan obtenint resultats encoratjadors. Molts coincideixen que la millor candidata per l'harmoniosa fusió de les lleis de lo gran i lo petit, es tracta de la teoria de cordes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada