He escollit la teoria de cordes perquè hem fascina molt el treball de unificar totes les interaccions,incloent-hi la gravetat, en una teoria.
Encara no a pogut ser demostrada malgrat els diversos esforços dels científics.
Aquesta teoria va ser criticada varies vegades fins que es va veure el potencial que tenia.
Encara avui hi han científics que no la veuen amb bons ulls ja que com ja veurem, la teoria es eficaç únicament en deu dimensions (nosaltres vivim en tres dimensions; longitud, amplitud, profunditat però també podem contar el temps, ja serien quatre).
Com a anècdota, tot va començar al 1968 amb un llibre que agafava pols en una llibreria i Gabriele Veneziano (un físic teòric) va trobar en ell una formula del famós Lehonard Euler -"la nombrada funció beta de Euler"- que semblava ajustar-se de cop a la descripció de moltes propietats de partícules que interaccionen fortament entre sí.
